Com seguir en la xarxa a Rescat

A partir d’ara podeu seguir mantenint contacte amb Rescat (Col.lectiu de suport als i les preses polítiques catalanes) en la xarxa amb els seguents enllaços:

Plana Web:

http://amnistiarescat.cat/

Facebook:

https://www.facebook.com/pages/Rescat-Collectiu-de-suport-als-presos-i-preses-polítiques-catalanes/264975256873897?ref=hl

https://www.facebook.com/llibertatpresos.rescat?fref=ts

Twitter:

Tweets by AmnistiaRescat

 

Manifestació solidaria del 11 de Setembre

Com cada any Rescat, col.lectiu de suport als presos i les preses polítiques catalanes, us convoquem a la manifestació en solidaritat amb les nostres companyes Marina i Lola, la manifestació surtira com cada 11 de setembre del Passeig del Born a les 13:00h

Per que les volem a casa, Amnistia

Fins l’últim Rescat la lluita continua

 

Marxa de Torxes solidaria a les Festes de Gràcia

Com cada any a la Festa Major de la Vila de Gràcia, els companys y companyes d’Arran Gràcia organitzen una marxa de torxes solidaria amb les companyes represaliades Lola i Marina, aquest any la marxa de torxes s’iniciara el divendres 17 d’agost a les 21h al Casal Popular de Gràcia, al carrer Torrent de l’olla cantonada carrer Ros d’olano

Per festes els volem a casa

La nostra companya Marina en vaga de fam

La nostra companya Marina Berna do, s’ha afegit a la vaga de fam per denunciar la greu situació en la que és trova el company Iosu Uribetxebarria, no és l’unica persona, ja que prop de 390 companys y companyes han secundat aquesta mesura de protesta.

Per una informació global del seguiment de la vaga de fam podeu consultar la plana Etxerat.info

Jordi Grau en llibertat condicional!

Noticia publicada al diari l’accent

El pres polític de Guadassuar, Jordi Grau, ha eixit en llibertat condicional aquesta vesprada. A última hora d’ahir, els advocats del pres rebien la notificació dels jutjats i es posaven en marxa per recollir els diners de la fiança i per preparar els documents necessaris que han sigut lliurats aquest matí. Per la vesprada, familiars i amics han acudit a rebre’l a les portes de la presó de Navalcarnero, prop de la capital espanyola.

Des dels diferents col·lectius de suport als presos s’ha celebrat la notícia, per bé que encara resten a l’espera de més informació. Tot i que feia anys que vivia al País Basc, Jordi Grau mantenia moltes amistats als Països Catalans, ja que de jove havia militat a diverses organitzacions independentistes, entre elles Maulets i la PUA (Plataforma per la Unitat d’Acció). Així, des del seu empresonament, hi ha hagut diverses campanyes per donar a conèixer el seu cas i per fer-li arribar la solidaritat de l’altra banda dels murs.

A l’octubre, a judici

Poques setmanes abans d’eixir en llibertat, Jordi Grau va conèixer la data del judici i la petició fiscal. Si no hi ha cap modificació d’última hora, el judici serà el 16 d’octubre d’enguany, pràcticament dos anys després de la detenció. La petició fiscal suma huit anys de presó, quatre per tinença d’explosius i quatre més per danys i lesions en grau de temptativa, ja el l’artefacte fou desactivat abans d’esclatar.

Llibertat inesperada

Jordi Grau fou detingut a Karrantza el gener de 2011 acusat de posar un artefacte incendiari en un caixer cinc anys abans, el 2006. La detenció del jove de Guadassuar s’emmarcava en una onada repressiva de l’Ertzainza que tenia com a novetat l’ús de l’ADN per “desencallar línies d’investigació que estaven en via morta”, segons van proclamar diversos mitjans. Després de tres dies incomunicat, l’Audiència Nacional espanyola decretà presó preventiva a Soto del Real. Mentre arribava la celebració del judici, Jordi havia passat per diferents centres penitenciaris, i actualment estava esperant el seu trasllat a la presó d’Herrera de la Mancha, a Ciudad Real, on l’havien d’ingressar per aplicar-li el primer grau, per al qual no hi havia mòduls a la presó de Navalcarnero. Així doncs, l’alliberament de Jordi ha sigut del tot inesperat per a familiars i amics.

Recordem que encara restan preses les nostres companyas Marina Bernado, i Lola López, al estat frances, fins l’ últim Rescat la lluita continua.

Dolores López Resina
Maisom D’Arrêt de Rennes (femmes)
18 bis, Rue de Châtillon / BP 3107
F-35031 Rennes Cedex

 

Marina Bernadó Bonada (353 922 Y)
Maison D’Arrêt De Fleury Merogis (femmes)
9, Avenue des Peupliers / 91700
Sainte Genevieve des Bois Cedex / Paris

Solidaritat amb tots els que lluiten

Des de Rescat, col·lectiu de suport a les preses polítiques catalanes i a tots els lluitadors per combatre aquest ordre establert, ens volem solidaritzar amb en Ruben i l’Andreu veïns del barri de Sants, que el passat 31 de maig van ser empresonats per participar en els piquets de la Vaga General el passat 29 de març a Barcelona. La setmana passada, durant els dies 30 i 31 de maig, la Conselleria d’Interior dirigida per Felip Puig i Manel Prats va engegar una cacera de bruixes detenint a un total de 11 persones acusades de participar a les protestes de la Vaga General del passat 29 de març, on milers de persones vam sortir al carrer per fer sentir la ràbia contra l’actual conjuntura econòmica i retallada en drets bàsics, com és el cas de l’educació i la sanitat. Les detencions van anar dirigides contra activistes compromesos política i socialment amb els diferents moviments de la ciutat, en aquest cas de l’esquerra independentista, autònoms i moviment llibertari. Les dues persones empresonades com a mesura cautelar són en Ruben Molina i Marin de 23 anys i l’Andreu Curto i Baiges de 22 anys, tots dos membres del Centre Social Autogestionat Can Vies i dels moviments socials del barri, i aquest últim, l’Andreu, militant de Maulets, i per tant de l’esquerra independentista. Des de la Vaga General del 29 de març han estat detingudes un total de 100 persones i 5 empresonades, acusades fins ara de participar en els piquets,talls de trànsit o en la manifestació de la tarda al centre de Barcelona. En total, un centenar de militants vinculats i vinculades a la dissidència política del país, des de l’esquerra independentista a l’anarco-sindicalisme, passant pels moviments socials. Avui, l’estratègia repressiva del ministeri de l’interior, en Jorge Fernández Díaz, i de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, acompanyada de la mà del Director General del Mossos d’Esquadra, Manel Prats, és la de fer callar qualsevol moviment que intenti alterar o sabotejar questionant l’autoritat d’aquest sistema capitalista i de les injustícies que se’n deriven, utilitzant els empresonaments de caràcter preventiu com a mesura de càstig per silenciar i atemorir persones, i col·lectius que formen part d’un autèntic contrapoder. Des de Rescat volem fer una crida a la lluita i a la solidaritat amb en Ruben i l’Andreu, i amb les encausades de la Vaga del 29 m, perquè ara més que mai ens toca sortir al carrer i fer sentir la nostra veu i novament plantar cara a aquest sistema econòmic i a la repressió per part de l’estat espanyol i de CiU. Perquè tan sols amb la revolta i la solidaritat aconseguirem portar els nostres companys a casa!!! Llibertat Ruben i Andreu ! Llibertat Preses Polítiques ! El 6 de juny de 2012 16:35, Uri Sivill Pascual ha escrit: Des de Rescat ( col·lectiu de suport a les preses polítiques catalanes ), que lluita per l’alliberament de la Lola,Marina,Jordi i de totes les lluitadores per combatre aquest ordre establert, ens volem solidaritzar amb en Ruben i l’Andreu veïns del barri de Sants , on el passat 31 de maig van ser empresonats per participar en els piquets de la Vaga General el passat 29 de març a Barcelona. La setmana passada, durant els dies 30 i 31 de maig, la Conselleria d’Interior dirigida per Felip Puig i Manel Prats tornaven a la cacera de bruixes detenint a un total de 11 persones acusades de participar a les protestes de la Vaga General del passat 29 de març, on milers de persones van sortir al carrer per fer sentir la ràbia contra l’actual conjuntura econòmica i retallada en drets bàsics , com és el cas de l’educació i la sanitat. Les detencions van anar dirigides contra activistes compromesos políticament i socialment dels diferents moviments socials de la ciutat, en aquest cas de l’esquerra independentista,autònoms i moviment llibertari. ( es podria afegir lo de la web de delatacions,on un total de 5 persones han sigut detingudes i la resta les han anat identificant ). En aquest cas dues persones van ser empresonades, el dijous 31 passades les 11 de la nit,com a mesura cautelar la presó preventiva,actualment sónempresonats a Can Brians 1. Es tracta d’en Ruben Molina i Marin de 23 anys i Andreu Curto i Baiges de 22 anys, tots dos són veïns del barri de sants, membres del Centre Social Autogestionat Can Vies i dels moviments socials del barri,l’últim, Andreu, és militant de maulets, de l’esquerra independentista. (Aquí aniria la denúncia antirepressiva ) Des de la Vaga General del 29 de març han sigut detingudes un total de 100 persones i 4 empresonaments fins ara acusades de participar en els piquets,talls de trànsit o de la manifestació al centre de Barcelona a la tarda. Un total de 45 persones vinculades a l’esquerra independentista i la resta a altres moviments de la dissidència política del país. En aquest cas l’estratègia repressiva del ministeri de l’interior, de Jorge Fernández diaz, i de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, de Felip Puig acompanyada de la mà del Director General del Mossos d’Esquadra, Manel Prats , és la de fer callar qualsevol moviment dissident que intenti alterar,protestar,sabotejar o questionar l’ordre establert d’aquest sistema capitalista i de les injustícies que se’n deriven, utilitzant els empresonaments de caràcter preventiu com a mesura de càstig per silenciar persones,col·lectius que formen part d’un moviment de contrapoder.( aqui pots afegir les denúncia de drets humans,estratgègies repressives i més..o si vols canviar el format ) . Des d’aquí, des de Rescat , volem fer una crida a lluita i a la solidaritat cap al Ruben i l’Andreu, i a les encausades de la Vaga del 29 m, on ara més que mai ens toca sortir al carrer per fer sentir la nostra veu i novament plantar cara aquest sistema econòmic , el context de retallades , i a la repressió per part de l’estat espanyol ,el Govern del Partit Popular i de Ciu ,de persseguir i reprimir a la dissidència política de qualsevol forma de protesta,manifestació o d’avalot contra les seves imposicions, on només amb la revolta i la solidaritat, aconseguirem portar els nostres companys a casa. Llibertat Ruben i Andreu ! Llibertat Preses Polítiques ! La nostra millor arma, la Solidaritat !

La 6a setmana de solidaritat amb Euskal Herria també al Sud dels Països Catalans

La sisena setmana de solidaritat amb Euskal Herria que duia per lema “ És temps de solucions : llibertat i autodeterminació per Euskalherria “ organitzada per l’organització internacionalista basca Askapena i Amics i amigues d’Euskalherria, se celebrava al País valencià el passat cap de setmana organitzada per Endavant-Osan.

El divendres dia 24, Fran Balda i Nagore Garcia, dos dels portaveus nacionals d’Herrira, la nova organització basca a favor dels drets dels presos polítics, visitaven en Casal Jaume I de Gandia acompanyats per 30 persones, entre simpatitzants i militants d’Endavant de la Safor.
Al dia següent, el dissabte 25, els companys bascos participaven de la multitudinària manifestació als carrers de València en contra de les retallades en l’educació i per una educació pública de qualitat i en valencià. A poqueta nit, la segona xarrada a terres valencianes es realitzà a la Societat coral El micalet de València amb unes 40 persones i tenint en compte que la manifestació no havia acabat encara.

Els membres d’Herrira van usar un parell de videos a les xarrades sobre la multitudinària marxa a Bilbo el passat 7 de Gener a favor dels presos polítics bascos organitzada per “ Egin dezagun bidea “ i unes dades sobre la greu situació dels presos i exiliats i la falta dels seus drets més fonamentals per demostrar-nos el recolzament que té este col.lectiu i les reivindicacions i objectius de la seua organització. Este nou moviment nacional, popular, ampli i plural va nèixer després de 2 mesos de debats ens els barris, pobles i ciutats barri i fins aconseguir més de 130 Herribilgunes o assemblees locals. Una organització que pretén buscar complicitats i ajuntar esforços amb diferents agents socials, polítics, culturals, sindicals i demés i que acompanyada per l’actual temps polític que viu Euskalherria i el recolzament internacinal, lluitarà per desactivar la injusta política penitenciària dels estats espanyol i francés i les mesures d’excepció i la dispersió cap al col.ectiu de presos polítics bascos i exiliats.
Mitjançat la mobilització social que tindrà en el proper 19 de Maig la primera mostra de solidaritat i de força a les places de tots els barris, pobles i ciutats d’Euskalherria l’organització vol aconseguir el seu objectiu final : la amnistia total dels 665 presos polítics i la tornada a casa dels exilitats.

El dissabte a la nit se celebrà a l’Ateneu Arrels de Beniarrés una xarrada i un sopar solidari a favor del pres polític basc-català i veí de Guadassuar, Jordi Grau on van acudir 20 persones i que organitzava El rogle, CAJEI, i Endavant-OSAN.
El comité de suport a Jordi Grau estigué present a les xerrades d’Herrira de Gandia i València amb una parada de material solidaria amb el pres i amb informació sobre el seu cas i convidà als assistents a la ja tracional calçotada antirrepressiva que se celebrarà el 17 de Març al Racó de la Corbella dintre de les 10 Falles populars i combatives de la Ciutat de València.

La solidaritat amb Euskal Herria, a Barcelona, a Sants i a Vilanova i la Geltrú

 

Barcelona

Aquest acte s’ha organitzat conjuntament amb la SEPC de la facultat del Raval. Hi han assistit al voltant de 25 persones. Primer ha parlat Manu Ugartemendia, del moviment de Herriraque ha exposat a partir d’ara com es durà a terme la lluita a favor dels drets dels presos polítics a Euskal Herria.

Seguidament, Kandido Zubikarai, ex-pres, qui des de la seva pròpia vivència ha explicat les condicions que han hagut de patir els presos polítics bascos durant la història, avui en dia com es troben.

Finalment tres joves independentistes han explicat l’evolució històrica de les organitzacions juvenils basques, la dinàmica que van posar en marxa de Gazte bat gehiago ez! per fer front a la repressió salvatge, i com últim breument han exposat la situació actual i quins reptes veuen per al futur pròxim.

Els estudiants oients han mostrat el seu interès, i sobretot han preguntat sobre la situació dels presos, o la immobilitat dels estats espanyol i francès en aquesta situació de canvi que està donant Euskal Herria.

La xerrada ha permès que estudiants catalans coneguin en persona a militants bascos i escoltar les lluites que es duen a terme allà ja ajudat a consolidar la solidaritat recíproca que tenen els Països Catalans i Euskal Herria.

Sants

Dijous 23, convocades per l’Assemblea d’Endavant de Sants i Amics i Amigues d’Euskal Herria, 35 persones han assistit a l’acte celebrat al Casal Independentista de Sants, per escoltar de primera mà la paraula de Herrira, la paraula dels presoners polítics bascos.

Havent intervingut primerament un membre de Rescat, el col·lectiu català de defensa dels militants catalans empresonats per la seva solidaritat amb la lluita del poble basc, i Ignasi Cerdà per presentar el cas de Jordi Grau, militant català empresonat i membre de EPPK, han intervingut posteriorment Manu Ugartemendia que ha presentat la nova organització Herrira, explicant els seus objectius a curt i mitjà termini, per aconseguir portar als presoners malalts amb la màxima immediatesa possible.
Ha finalitzat l’acte Kandido Zubikarai, explicant les seves vivències de 22 anys i mig empresonat en diverses presons de l’estat espanyol, havent-se-aplicat l’anomenada “doctrina Parot” igual que d’altres militants bascos.

Vilanova

Així mateix, l’endemà, divendres 24, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), en un acte organitzat per l’Ateneu Vilanoví i Amics i Amigues d’Euskal Herria i amb el suport de la Candidatura d’Unitat Popular de la població, presentat per Jordi d’Amics i Amigues d’Euskal Herria, s’ha repetit el mateix esquema de presentació de l’organització Herrira, per part de Manu Ugartemendia, i posteriorment, l’ex-pres Zubikaraiha fet un breu recorregut per tota la legislació d’excepció ordida per l’estat espanyol per intentar acabar amb el sector més colpejat del Moviment d’Alliberament Nacional Basc, el col·lectiu de presoners polítics bascos. L’acte al qual han assistit unes 35 persones ha finalitzat amb un torn de preguntes dels assistents a aquests en què s’ha incidit sobre els objectius més immediats de l’Acord de Gernika, així com en les expectatives posades en el nou escenari polític

 

 

Actes de dissabte de solidaritat amb Euskal Herria

Dissabte 25 a les 13h, 60 persones ens vam reunir a la plaça de Sant Jaume davant de la seu del govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya, reivindicant l’Amnistia dels presoners polítics bascos i catalans.
Es van corejar crits a favor de l’amnistia i l’autodeterminació d’Euskal Herria i els Països Catalans, i va concloure amb la lectura del manifest d’Amics i Amigues d’Euskal Herria que narra la situació del conflicte polític entre Euskal Herria i els estats espanyol i francès en la nova cruïlla històrica, després del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA.
Va finalitzar l’acte amb una breu intervenció de Manu Ugartemendia, en nom de Herrira, agraint la solidaritat rebuda en els diversos dies que tant ell com altres companys i companyes basques han estat en terres catalanes.

Acte a Granollers

Una dotzena de persones van assistir a l’acte que es va celebrar a Granollers el dissabte a la tarda, a els anònims d’aquesta localitat.
En ell Josu Trueba, autor del projecte KM-0 contra la dispersió models presoners bascos i basques i de suport als familiars i cercles pròxims que pateixen aquesta política de càstig per part dels estats espanyol i francès, juntament amb Kandido Zubikarai, van realitzar una presentació dinàmica de la situació que pateixen els familiars, mitjançant els vídeos de Josu i les experiències de Kandido Zubikarai des de la seva condició de expresoner polític basc durant 22 anys i mig.