Comunicat de Rescat en motiu de la Diada de 2010

Pels pobles i les persones lliures

Un any més, una diada més, sortim al carrer a recordar que malgrat discursos i proclames de democràcia, als Països Catalans, no hi ha hagut un sol dia en els darrers trenta anys que la paraula Amnistia hagi perdut vigència, trenta anys durant els quals sempre hi ha hagut presos i preses polítiques per causes de consciència i rebel·lia.
Enguany ho fem amb el Diego el Zigor i l la Laura al carrer, tots ells amb condemna complerta íntegrament. Nou anys de dispersió i aïllament a centenars de quilometres de casa seva. Els darrers dies, l’estat espanyol ha intentat per porra, jutjats i premsa evitar que la Laura rebés una benvinguda. No ho ha pogut evitar. Les mostres de solidaritat i efecte s’han multiplicat allà on la Laura ha estat present, fent evident que cap tribunal pot evitar una abraçada, un petó o unes paraules de suport , en definitiva, una benvinguda.
Som conscients que el rebombori creat arran de la sortida de la Laura no ha estat casual, sinó una maniobra més dins l’estratègia de negació de drets civils i polítics en la que estem immersos en els darrers anys, una estratègia repressiva, que compta amb el
suport de la dreta més reaccionària, l’altaveu de la premsa, la ploma dels seus jutges i la violència de les seves policies.
Enguany sortim al carrer amb una nova perspectiva, la de dues preses, la Marina i la Lola, complint a les presons franceses de Rennes i Fleury, una llarga condemna i una situació política marcada per l’absència d’accions armades ofensives.
Sabem del cert que en tot procés de negociació política, les presons son un espai de tensió i distensió del procés, i que quan els estats espanyol i francès tinguin interès en rebentar el procés, no dubtaran en provocar situacions de tensió encara més greus,
per tal de forçar moviments de fitxa. Si mantenim la solidaritat, ajudarem a reforçar les companyes en els moments més durs que a ven segur patiran els propers mesos.
Perquè negociar, negociaran, ja que en els darrers dies i setmanes a Mali ha quedat clar que l’estat espanyol no te problemes en fer-ho, ni tampoc en pagar preus polítics i econòmics. La negació d’un conflicte polític i armat, que perdura durant més de cinquanta anys que i que s’ha cobrat víctimes a ambdós costats, no és més que una estratègia de la classe política espanyola que ha resultat tan cruel com ineficaç. Perquè tan sols la voluntat política podrà resoldre aquest conflicte, i deixar que els pobles i les persones decideixin lliurement el seu futur, continuarem sortint al carrer i mostrant la nostra solidaritat fins a l’últim rescat.

Per les persones i els pobles lliures, Amnistia i llibertat!

Visca la Terra!

Rescat, col·lectiu de suport a presos i preses polítiques catalanes
https://rescat.wordpress.com/
11 setembre 2010, Països Catalans

Advertisements

Una resposta to “Comunicat de Rescat en motiu de la Diada de 2010”

  1. El meu Onze de setembre del 2010 (prèvia) « dietarihumbert Says:

    […] Com el 10 de juliol,  també aquest onze de setembre estaré pendent del que passi al País Basc, on aquesta vegada –seguint la política arbitrària de l’imperialisme espanyol i els seus lacais a la colònia– el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Ismael Moreno els ha prohibit manifestar-se a Bilbo en defensa de tots els drets per a tothom. Els convocants, on hi ha gent de diverses organitzacions sindicals i socials, han dit que faran tot el possible per manifestar-se per aquest objectiu tan netament democràtic. També als catalans i catalanes ha dedicat atenció aquest mateix jutge en data tan destacada, i el mateix dia i al voltant de la mateixa hora, ens ha prohibit manifestar-nos en suport a les persones preses, un acte que organitza cada any per l’Onze de setembre l’organització antirepressiva Rescat. […]

Els comentaris estan tancats.


%d bloggers like this: