Crònica del 8è aniversari de Rescat

El passat 14 de febrer, Rescat va celebrar el seu 8è aniversari a l’Ateneu Popular de Nou Barris.

Unes 120 persones van venir a celebrar aquests 8 anys de lluita i solidaritat, disfrutant de la ja tradicional fideuà i de la sobretaula amb quinto.

Després del dinar es va llegir un comunicat del pres Diego Sànchez i totes les assistents es van fer una fotografia per enviar als i les preses.

Comunicat d’en Diego Sànchez en motiu del 8è aniversari de Rescat

Alguns de vosaltres ja em coneixeu, per a olts d’altres tant sols sóc una foto o un comentari de tal o qual persona perquè ja porto vuit anys intra-murs i molts de vosaltres segurament sou molt joves. Els que em coneixen saben que no em sento gens còmode escrivint aquestes quatre ratlles, a mi el que m’agradaria és fondre’m amb la meva família, que sou tots vosaltres, ser un dels que seu a taula i li llença un tros de pa al de la taula del davant, ser un dels que van a encartellar o pintar, dels que han preparat aquest acte… m’agradaira passar desapercebut i, per tant, no em sento gens còmode aquí dalt, sentint-me ara mateix el centre d’atenció, sentint que esteu pendents del que dic o deixo de dir, i és que… qui só jo per a dir què, per què jo aquí dalt i no tu, què he fet d’extraordinari? No he fet res, he fet el que haguéssiu fet molts de vosaltres si se us hagués presentat la possibilitat, i em mantinc ferm, que és el que també feu vosaltres. Els que haurien de ser aquí dalt parlant són aquelles persones que s’han mantingut fermes al llarg de tota la seva vida, demostrant que la rebel.lia no és una malaltia de la joventut, aquesta gent sí que s’ho mereix tot, però nosaltres… nosaltres acabem de començar a viure, tot just vam agafar ahir el relleu de la lluita.
Com ja us he dit, fa 8 anys que em van detenir, també fa 8 anys que va néixer Rescat, i això implica que el proper any possiblement s’acabaran les distàncies per a mi i la cel.lebració la farem plegats, el celebrarem plegats perquè tant en Zigor com jo segurament ja serem al carrer, però Rescat continuarà existint, perquè la solidaritat no és amb ell o amb mi sinó amb la lluita, i la lluita per desgràcia i per sort continuarà, per desgràcia perquè vol dir que la nostra continua essent una nació oprimida, i per sort perquè som un poble digne que es rebel.la i lluita pels seus drets, i ja sabeu que on hi ha lluita hi ha repressió, i on hi ha repressió hi ha solidaritat.
Una forta abraçada i fins aviat, us estimo!
Amnistia presos i preses polítiques!
Independència i socialisme!

Diego Sánchez Burria
CP Brians I
Febrer 2009



%d bloggers like this: