Crònica i imatges de la VI Marxa per l’Amnistia

El passat dissabte 29 de novembre un centenar de persones, a pesar de la intensa pluja que va caure en alguns moments, van participar en la VI Marxa per l’Amnistia, pel barceloní barri de Poble Nou.

Gairebé a 2/4 de 12 del matí la marxa començava a baixar per la Rambla de Poble Nou transcorrent per diversos carrers del barri fins arribar a la presó de Wad Ras. Allà, davant un ampli desplegament dels Mossos, ha fet una volta a la presó, cridant consignes a favor de les preses polítiques, que segur que s’han sentit des de dins.

Finalment, s’ha llegit el següent comunicat de la presa Laura Riera, que es troba empresonada en aquest centre penitenciari.


Companys, companyes, amics i amigues

Set anys més tard del meu empresonament, jo i també els meus companys –que alhora són els vostres companys- seguim lluitant per l’alliberació de tots i totes nosaltres: els presos i les preses polítiques. La nostra llibertat és també la llibertat dels nostres pobles als que no deixen gaudir plenament de la seva vida. Pobles als que intenten sotmetre, pobles que obliguen a malviure a l’Estat espanyol. Pobles que no poden ser lliures.

Malgrat tot aquest temps de trasllats a diferents presons, dispersions i càstigs seguim fent camí. Amb el vostre suport i la vostra lluita demostrem que podem seguir agrupant-nos, fent-nos costat i enviant-nos força i llum. Això és el què rebem des de dins de les presons quan us ajunteu per venir a demostrar que el formigó no compleix la feina que l’Estat espanyol espera que generi en el nostre estat d’ànim. No, el formigó no serveix per aïllar-nos, ni per a separar-nos de vosaltres, ni per a fer-nos defallir de les nostres conviccions polítiques.

I sí, nosaltres estimem la llibertat i estimem qui lluita per ella. Es per això que des de dins de les presons seguim reivindicant el valor de la solidaritat, de la germanor que genera els bons i els mals moments i que aprofitem cada moment per ser i som per viure cada moment amb la finalitat de trobar un camí que ens dugui a la construcció de la llibertat dels pobles que anhelen ser lliures.

Es per això que jo i els també els meus companys i companyes preses us volem agrair la vostra participació en aquest acte, us volem animar a seguir lluitant i a no trencar mai aquests ponts que ens fan llevar les ancles dels murs de ciment.

Salut i independència!!

Fins a la propera,

Seguirem lluitant

Laura Riera, presó de Wad-ras. Novembre de 2008.



%d bloggers like this: