Crònica i més del judici a la Marina

A l’espera de que, en principi, avui surt la sentència del judici que va tenir la Marina i 17 militants independentistes basques més a mitjans de setembre, pengem la crònica del judici i el text que va llegir la Marina en nom de totes les encausades.

Crònica del judici

El passats dies 15, 16, 17, 22, 23, i 24 de setembre, divuit militants independentistes, entre ells la nostra companya catalana Marina Bernadó Bonada, van ser jutjats pel Tribunal Correccional de París. D’aquestes divuit persones, 11 es troben actualment empresonades, una altre està sota control judicial i la resta han estat jutjades en rebel·lia.

El trasllat fis al Palau de Justícia de les persones empresonades es va acompanyar d’un gran desplegament policial, escortades per un gran nombre de gendarmes que van anar tallant els carrers per on passaven els furgons. Una vegada a dintre, les militants van ser tancades dins de les gàbies, enmanillades i en algun cas fins i tot obligades a portar armilles antibales.

El Tribunal francès estava format pel president i dues jutgesses que durant tot el judici no van parar de gesticular teatralment, ja fos davant de les seves pròpies intervencions, les de la fiscal o les de els i les militants independentistes. A la sala també es va sentir la presència de nombrosos familiars, d’amics i amigues i de persones solidàries que van voler mostrar el seu recolzament als encausats i encausades.

El judici es va desenvolupar en sis dies, en sis sessions de tarda. Una vegada més va quedar de manifest que a França ni la llengua basca ni la catalana hi tenen lloc i la petició d’un traductor d’euskera va ser passada per alt pel Tribunal.

El dia 15 va començar amb la lectura dels càrrecs pels quals es manté en presó a les persones detingudes, la qual es va allargar fins al segon dia. Després van continuar amb la lectura de les dades personals de cadascuna de les encausades. Davant la pregunta del President del Tribunal de si desitjaven afegir alguna cosa, alguns encausats van optar per negar la legitimitat del Tribunal per a jutjar-los, altres van optar per no dir res, deixant clara la seva voluntat de no participar en una farsa d’aquest tipus, i d’altres van reivindicar la seva militància a ETA, al mateix temps que deixaven en evidència la natura política del judici. De la mateixa manera van declarar que els militants revolucionaris bascos només poden ser jutjats pel Poble Basc. Abans d’acabar aquesta segona sessió, dues militants van procedir a la lectura de dos escrits en nom de tots els encausats.

El tercer dia va continuar amb la lectura del perfil militant de cadascuna de les persones encausades. Aquest apartat va ser un enorme despropòsit ja que el President del Tribunal es va limitar a donar la versió policial del que consideren que ha estat la militància a l’organització armada ETA de cadscuna de les persones acusades. Es van poder escoltar imputacions basades en declaracions fetes sota la tortura, suposicions mai provades i citacions de fets dels quals els militants han estat absolts, entre altres coses. Un munt de paperassa destinada únicament a inflar els dossiers. I va ser justament quan un dels militants ho va retreure al President del Tribunal francès que aquest va decidir expulsar a tothom de la sala, als i a les encausades, així com també a les persones que estaven al públic que van llançar crits d’ànims i de suport mentre eren desallotjades.

Els següents dies el President del Tribunal francès es va acarnissar especialment amb l’única persona que va accedir a contestar a les seves preguntes. La persona que es troba sota control judicial per motius de salut va haver d’aguantar preguntes personals i suposicions iròniques plenes de mala intenció, més que pels fets que se li retreuen, l’interrogatori es va convertir en un judici a les idees polítiques del company Peio.

El judici va continuar amb la intervenció de la fiscal amb un discurs ple d consideracions i acusacions que deixaven en evidència el caire polític del judici. Les peticios fiscals no deixaven cap dubte sobre la creixent implicació de l’Estat francès en la repressió de les idees independentistes i la persecució de militants, penes que van des dels cinc anys als quinze.

Finalment va arribar el torn de la defensa. L’advocada Yolanda Molina va fer un repàs del que ha suposat la lluita d’Euskal herria els darrers anys, començant pels temps del franquisme, anomenant especialment la contribució d’ETA a la seva fi amb l’acció armada contra Carrerro Blanco, seguint per la mal anomenada transició i detallant una a una les imposicions més rellevants que ha hagut de sofrir el poble basc. En un llarg i el·laborat discurs es va subratllar la manca de llibertat que es viu a Euskal Herria, la dura repressió a la que es veu sotmès el poble basc, assenyalant com fets especialment greus la il·legalització de partits polítics i organitzacions populars, així com el tancament de diaris i mitjans de comunicació, els atacs a la llengua i a la cultura, la criminalització i les detencions arbitràries. Justament durant els dies del judici s’havien detingut a 14 militants independentistes a Iparralde acusats de pertànyer a Batasuna, organització que a l’estat francès encara no ha estat il·legalitzada, i l’advocada no va dubtar en enmarcar l’operació en el contexte repressiu que es viu cada dia amb més intensitat als dos costats del Pirineus. Va remarcar també la total desmesura pel que fa a les peticions d condemna de la fiscal.

El proper dia 22 d’octubre el tribunal d’excepció francès emetrà es seu veredicte, un veredicte que està dictat d’avantmà. Per tot això, des del nostre poble continuarà la lluita i la solidaritat amb tots els presos i les preses polítiques basques i catalanes.

Text llegit en nom de de les encausades

17 bascos i una catalana davant la justícia francesa. Un judici més contra bascs i catalans, els quals, malgrat l’evidència, seran considerats com espanyols. Aquesta és la paradoxa que resumeix el problema, aquest és el símbol que expressa amb una eloqüència simple i aclaparadora el perquè de la nostra revolta. Perquè centenars, perquè milers de bascos i basques s’han compromès i es segueixen comprometent amb la lluita armada.

És el fet de pertànyer a un poble el que es jutja aquí, el combat per la seva llibertat, o si es prefereix, el fet de ser lliures, ja que pels bascs i pels catalans l’únic mitjà per ser lliures és la lluita.

Ha estat Jean-Paul Sartre el que ho ha dit: la llibertat és dir no. Per un poble oprimit que vol ser sobreviure aquesta opció s’imposa. Dir no al mateix temps que s’exerceix el dret a la resistència davant l’opressió, un dret natural i imprescindible segons la declaració dels drets humans del 26 d’agost de 1789.

Això que en aquesta sala s’anomena actes de terrorisme i pertorbació greu de l’odre públic és en realitat, i tothom que es troba aquí present ho sap, la resistència a l’opressió.

El poder francès, mitjançant el seu braç jurídic, farà tot el possible per amagar aquest fet. És la finalitat inconfessable de tota aquesta mascarada. Amagar la nostra revolta. Amagar el fet que si es parla de terrorisme, els bascs i els catalans no fem el pes davant de França.

Nosaltres som els de les revoltes, és cert. Ja ho saben vostès, és una tradició a casa nostra. Mengem formatge, bevem bon vi, juguem a pilota, ballem i posem bombes. La senyora fiscal no perdrà l’oportunitat d’esmentar el nombre de persones que hem matat els darrers 50 anys.És probable que, almenys, remarqui que al començament lluitàvem contra el franquisme, el que no està tan malament. El que és menys probable és que ens parli dels morts de França. Així doncs, serem nosaltres les que ho farem.

El 1793, durant la guerra de la convenció entre Espanya i França, aquesta última va declarar “traïdors” i “infames” els habitants dels pobles fronterers,i va donar l’ordre d’allunyar-los d’almenys vuitanta quilòmetres. Evidentment, gairebé tots els bascs i basques eren dels pobles “del voltant de la frontera”, així que van ser detinguts, les famílies van ser dividides, els van pujar en carretes i van ser conduits en comboi cap a les Landes, enmig del fang i la boira, abandonats al fred i la gana. Més o menys uns quatre mil bascs i basques van ser deportats a les landes. No es pot saber amb exactitud quants van acabar morts, però es poden comptar uns mil sis cents “infames”.

Aquests són els fets que ni tan sols als llibres d’història s’han pres la molèstia de deixar-ne constància. No és aquesta la història que s’ensenya als Liceus de l’educació nacional, ni tan sols en els liceus d’Itsassou, Sare, Ascain, etc.

Milers de bascs van morir per França a la guerra del 14-18, a Indoxina, a Algèria. Milers de joves que ni tan sols sabien parlar francès van morir per la pàtria. A la segona guerra mundial hem ajudat a França voluntàriament. En aquell moment eren els nazis els que ens tractaven de terroristes. Hem combatut al costat del poble francès, al costat d’aquest poble que aquest Tribunal pretén representar, mentre les autoritats col·laboraven amb els ocupants.

Des d’aleshores, França i Espanya han fet front comú contra el poble basc. No és sorprenent, ja que són els dos estats que continuen repartint-se el pastís. El nostre. El nostre país. La nostra terra, les nostres muntanyes, el nostre mar, el nostre cel. Les nostres riquesses, la nostra força, la nostra llibertat.

I vet aquí la raó de la nostra revolta. I vet aquí perquè aquest tribunal farà tot el possible per amagar els fets, per amagar els veritables fets i pretendre que es tracta d’un simple problema de terrorisme, basc, és clar.

Vet aquí la raó d’aquesta mascarada. Però desenganyeu-vos, aquesta mascarada, pel que representa, és l’evidència de la degradació de França. Vostès ens poden condemnar, ho faran sense dubte, però França es condemna dia rere dia, es condemna a la indignitat, a la degradació. Vostès no són més lliures que nosaltres. Nosaltres, al menys, som lliures a l’interior. Vostès són esclaus. Vostès porten la presó a dins del seus cors.

Si en aquesta sala s’està jutjant alguna mena de terrorisme, aquest no és de cap manera el nostre. No som nosaltres els i les jutjades, sinó França. I només té una sortida per evitar la condemna: deixar fraternalment als pobles que oprimeix determinar-se lliurement.

2 Respostes to “Crònica i més del judici a la Marina”

  1. Crònica i més del judici a la Marina « Says:

    […] A l’espera de que, en principi, avui surt la sentència del judici que va tenir la Marina i 17 militants independentistes basques més a mitjans de setembre, pengem la crònica del judici i el text que va llegir la Marina en nom de totes les encausades [Rescat | 22.10.2008]. […]

  2. Bericht vom Gerichtsverfahren gegen Marina « Says:

    […] Wir dokumentieren einen ersten Bericht vom Verfahren gegen 17 Angeklagte in Paris, unter ihnen Marina. Der Bericht ist leicht gekürzt und klingt zum Teil etwas holprig, da er aus dem Katalanischen übersetzt wurde [Rescat | 22.10.08] […]

Els comentaris estan tancats.


%d bloggers like this: