Comunicat: judici per l’aplicació de l’Euroorde a la Marina.

Ja ho sabíem tots i totes.

L’estat espanyol, mitjançant la fiscalia de l’Audiència Nacional, ha reclamat que a Marina Bernadó, presa política catalana i actualment recluida a la presó de Fresnes, se li apliqui l’euro-ordre i d’aquesta manera pugui ser jutjada en aquest tribunal d’excepció.

Sota l’acusació de col·laboració amb banda armada, es pretendrà revestir amb principis jurídics el que tan sols serà una pantomima. El nom de Marina Bernadó relacionat amb el comando Barcelona surt en una declaració de Fernando Garcia Jodra extreta sota tortura. El propi Fernando va denunciar aquests fets que quedan reflectits en un dels informes que el relator especial de la ONU, Theo van Boven, va redactar a l’any 2002. Mentres la judicatura espanyola amaga maquiavèlicament la tortura sistemàtica que s’utilitza contra els presos i les preses polítiques, la nostra companya Marina corre el risc de que els seus drets més fonamentals siguin vulnerats, una vegada més, per l’Audiència Nacional.

La vista sobre l’aplicació de l’euro-ordre, va ser ahir dia 10 d’octubre, al Palais de Justice de Paris. Quan Marina va aparéixer en la petita sala d’instrucció, aquesta es va omplir de crits de resistència, solidaritat i amor. Abans de que els estats membres de l’Unió Europea signessin els acords d’eurojust, l’any 2002, hi havia certes possibilitats de que els jutjes instructors es miressin, des d’una perspectiva jurídica, els raonaments que sustenten una petició d’euro-ordre. Ara, degut a aquells pactes, és impossible ja que tots els membres de l’UE varen acceptar el principi de confiança, segons el qual tots els estats enviaren als ciutadans que siguin reclamats per ser jutjats en els seus respectius països, donant per sentat que allà tindren dret a un judici just, sense irregularitats i respectant els seus drets. Però l’ Unió Europea ignora que l’Audiència és un tribunal de guerra hereu del franquista Tribunal de l’Ordre Públic, que jutjava a la dissidència política llavors i ho continua fent ara.

Per tot això, quan la presidenta de la sala li va otorgar la paraula a la presa política catalana, Marina va aprofitar el seu torn per denunciar que els estats espanyol i francés sotmeten als pobles basc i català negant-los el dret bàsic a la paraula i, per tant, a decidir lliurament els seu futur; i quan va començar a assegurar que la declaració de Fernando Garcia Jodra en estaments policials va ser arrancada sota tortura, la mateixa presidenta va tractar d’aturar la seva intervenció. En cap moment, la nostra companya va deixar de desenvolupar el seu discurs, ni tan sols quan els policies li van instar. Vosté, li va dir a la jutjessa, m’ha preguntat si tinc quelcom a dir, i sí, tinc moltes coses a dir i és el que estic fent.

La seva intervenció va acabar amb un Gora Euskal Herria askatuta, i a la sala es van escoltar crits de visca la Terra i la lluita continua.

Des de Rescat volem denunciar que l’estat espanyol, saltant-se tots els protocols signats a l’ONU, utilitza la tortura com a prova judicial també contra Marina Bernadó, i volem recordar que la repressió mai serà una solució quan els pobles prenen la decissió d’avançar lliurament pel camí de l’auto-determinació. Una vegada més, pel reconeixement del estatus polític dels presos i les preses fem una crida a la solidaridat amb els nostres companys i les nostres companyes. Fins a la victòria sempre.

Anuncis

%d bloggers like this: