Realitzada amb èxit la Marxa a Brians

Un any més, i malgrat els intents de els autoritats i els cossos repressius d’impedir la solidaritat, centenars de persones han tornat a demostrar que el suport als presos es manté ferm, i seguirà la lluita fins aconseguir la seva llibertat.

+crònica, fotografies i comunicat

Més de 200 persones van prendre part en la marxa organitzada per Rescat en suport als presoners polítics catalans, a la presó de Can Brians, on es troba el presoner català Diego Sànchez.

Els marxaires van sortir de l’estació de Martorell a quarts de dotze del migdia del dissabt 6 d’octubre, i després de caminar més d’una hora arribaren als accessos al centre de Can Brians, on un nombrós cordó d’agents dels GAR de la Guàrdia Civil espanyola els barraren el pas, intentant impedir la solidaritat i el suport amb els presos.

Després d’intentar passar per diferents vies, totes bloquejades per cordons d’agents fortament armats, els manifestants feren sentir la seva solidaritat amb les consignes de suport i el llençament de coets i petards.

A les dues del migdia, davant el cordó desplegat per les forces d’ocupació, es llegí finalment una carta del presoner polític, on agraïa la solidaritat i animava a continuar la lluita. La portaveu de Rescat, igualment, va recordar la resta presoners polítics catalans tancats en presons espanyoles i catalanes, i va fer una crida a assistir, el proper 27 d’octubre, a una altra marxa a la presó de dones de Wad Ras, a Barcelona, on es troben la presonera política catalana Laura Riera i el seu fill, recentment nascut.


Un any més, i malgrat els intents de els autoritats i els cossos repressius d’impedir la solidaritat, inclosos els miserables responsables de les presons i d’interior, centenars de persones han tornat a demostrar que el suport als presos es manté ferm, i seguirà la lluita fins aconseguir la seva llibertat.

Font: http://www.endavant.org

[en breu actualitzarem amb algunes imatges més]

Comunicat d’en Diego Sànchez que es va llegir al finalitzar la marxa

Salut companys i companyes!

Avui em toca a mi escriure i imaginar-me la marxa des d’aquí dins, quantificar-la sense veure-la, dibuixar les banderes, endevinar les cares, recordar els càntics, donar-li forma al soroll del vostre pas, somniar la pancarta o les fotos dels i les que hi falten… però anys enrera jo també vaig ser-hi allà amb vosaltres, aleshores eren uns altres els destinataris de la nostra solidaritat, els que escrivien aquestes quatre ratlles.

Avui visc la marxa des d’aquí dins, però això és circumstancial, ahir la vaig viure amb vosaltres i demà tornaré a fer-ho perquè allò realment important és que entre tots i totes li donem forma, força i sentit a aquests nosaltres, totes formem part del mateix projecte, de la mateixa lluita. I aquest formar part del mateix em fa estar allà amb tots vosaltres en diversos graus d’intensitat perquè amb tots comparteixo somnis, amb alguns historietes del carrer, amb d’altres passions, converses o cartes i per això la meva veu és una més de les que crida pel reconeixement de l’estatus de presoners polítics, de les que crida pel reconeixement dels drets del nostre poble, contra el capital, contra les tortures… crido contra aquest món que ens imposen.

Som allà formant part d’aquest procés històric que durà la llibertat al nostre poble, no sé si nosaltres el veurem cristal·litzar però la nostra responsabilitat és fer-lo avançar; som allà lluitant perquè únicament fent-ho serem capaços de mirar als ulls als nostres fills, la dignitat de la nostra lluita és el que fa possible que m’atreveixi a mirar fixament als ulls d’en Dídac.

I davant d’aquests murs que multipliquen exponencialment les distàncies, la màgia i el poder de la solidaritat sempre troben la manera de dibuixar somriures, de multiplicar les forces, de dividir les pors i les soledats, de difuminar els murs, de fer-nos somiar més i més intensament; davant d’aquests murs d’incomunicació nosaltres trobem l’escletxa de la comunicació, de la solidaritat, i ens unim i lluitem, la voluntat per sobre de l’arquitectura, dels uniformes i de tot allò que interposin entre nosaltres.

Per això sóc allà amb vosaltres i vosaltres sou aquí amb mi, ja hi sou, ja fa setmanes, des de que sé que veniu, que hi sou, independentment de que us deixin arribar fins aquí o no.

UNA FORTA ABRAÇADA REVOLUCIONÀRIA DES D’ALLÀ MATEIX, DES D’AQUÍ, DES D’INTRAMURS!!!!

US ESTIMO!!!

AMNISTIA I AUTODETERMINACIÓ!!!

Anuncis

%d bloggers like this: