Comunicat en motiu de l’Onze de Setembre

Un any més Rescat torna a fer un comunicat per a recordar durant aquest 11 de setembre que la Laura, en Diego, la Marina, en Zigor i la Lola no poden ser aquí amb nosaltres perquè estan dispersades a les presons dels estats espanyol i francès, i un any més ens veiem amb l’obligació de denunciar les continues vulneracions a les que es veuen sotmesos. Des d’aquí, des d’aquest espai de lluita en el que convertim la nostra Diada Nacional, volem continuar reivindicant el estatus de presos i preses polítiques catalanes que els hi correspon. I ho fem amb la ferma convicció de que tan sols avançant per aquest camí arribarem a la conjuntura del dret que tenen els pobles a decidir lliurement el seu futur.

És evident que no es veuen les coses de la mateixa manera des dels interessos dominants dels estats que des de la realitat i la consciència dels pobles. Tot allò que alteri o qüestioni les coordenades establertes pel marc jurídic actual serà qualificat d’anticonstitucional i d’atemptat contra l’estat, però reivindicar els nostres drets nacionals és un exercici de legitimitat. Això han fet i això continuen fent els presos i les preses polítiques catalanes, exercir la seva capacitat com a subjectes col·lectius introduint, des de la seva lluita, el debat sobre com assolir la nostra sobirania. Perquè reclamar el seu estatus com a presoners i presoneres polítiques és subratllar que les arrels del conflicte en el que estan immersos són polítiques i que, per tant, la solució només pot ser política.

I tot això té un paral·lelisme més que evident amb la realitat del nostre país, just ara que comencem a engegar una campanya per denunciar els 300 anys d’ocupació militar, política, econòmica i cultural que hem patit des de 1707. Tres cents anys d’ocupació i tres cents més de resistència, la mateixa resistència que en Zigor, la Lola, la Laura , en Diego i la Marina duen a terme des dels paràmetres en els que es troben com a hostatges d’un conflicte armat. Perquè la lluita ens dóna tot allò que l’estat ens pren, pels cops rebuts i pels donats i perquè la lluita és l’únic camí. Perquè els volem i les volem lliures i en una terra lliure.


%d bloggers like this: