Comunicat d’en Juanra

Comunicat de l’ex-pres polític Juanra, després de la seva posada en llibertat.

Salut companys i companyes d’arreu ! !
Quan vaig trepitjar carrer el passat 14 de maig, després de romandre segrestat aquests anys, em vaig prometre que tractaria d’expressar i compartir els sentiments que em generaven tanta solidaritat rebuda, una solidaritat que, com va escriure en David Fernàndez, ens omple per dins i ens fa créixer per fora. Però han passat els dies, i el temps se m’ha anat redescobrint els carrers i els indrets rebels d’una part d’aquesta Barcelona que es nega a ser assimilada per les multinacionals del pensament únic i la normativa cívica.


La lluita d’avui continua sent el futur de demà, i la revolta de les esquerdes continua rearmant-se de raons. Que la solidaritat és la tendresa entre pobles ja ho va dir el Che, però hi ha moments en que les metàfores superen la seva condició de literàries i esdevenen un fet real com l’aire que respirem. Així ho hem viscut i ho viuen, entre molts d’altres, els presos i les preses polítiques catalanes.
Les rebudes que em vàreu fer primer a la sortida de la presó, després a Capellades i a Vilafranca, i finalment al barri de Gràcia, són actes carregats d’un significat indomable i que haurien de pertànyer ja a la nostra memòria col•lectiva. La memòria que ens habita, va subratllar Marguerite Yourcenar, n’apropa uns als altres els extrems de la llenya seca per tal d’aconseguir que brollin de nou les flames. Són les trinxeres dels somnis.
De la mateixa manera, entrar a la pàgina web de RESCAT i veure tantes mostres de suport i recolzament des d’arreu és quelcom que a un l’enriqueix individual i col•lectivament. La pell és el contacte amb l’exterior, el contacte amb els demés. I la pell sempre revela un cor, una veritat compartida per moltes: la identitat, la lluita, la voluntat de ser lliures . . . . .

I per altre banda, arribar a la Plaça Rius i Taulet i adonar-me que els UPAS de la guàrdia urbana havien acordonat tot el perímetre, em va fer recordar l’altre benvinguda que hores abans ens havien fet els ultres de la brigada d’informació número sis de la policia nacional a poc de sortir de la presó de Zuera. Després de tot no han canviat tantes coses com ens volen fer creure, i les mateixes que hem caigut mil vegades, mil vegades més ens hem tornat a aixecar. La contra-llei de la gravetat. L’eterna contra-llei de la gravetat que els gestors de la repressió mai podran comprendre. Perquè a la fi és cert que a on hi ha lluita hi ha repressió, i a on hi ha repressió neix la solidaritat. Com una força insurgent. Ajudant el futur per si d’un cas arriba, com cantava l’Ovidi Montllor.

En nom de tots els companys i les companyes, gràcies per la certesa que ens feu tenir de que mai caminarem soles. I gràcies per acompanyar-nos en aquest camí, i per continuar fins que les portem a totes i a tots de nou a la nostra terra. A una Terra Lliure i en revolta constant.


%d bloggers like this: