La Laura i el Diego pateixen humiliacions i coaccions a Can Brians

El passat 25 d’abril, la presa política Laura Riera va ser traslladada des de la presó de Picassent a Soto del Real (Madrid), per finalment arribar tres dies després a Can Brians. La veïna de Terrassa va ser traslladada des de Picassent a Soto en un furgó comú de la Guàrdia Civil, a pesar del seu embaràs de sis mesos, i finalment de Madrid al Principat en ambulància. Alhora, en Diego Sánchez, també va arribar a la presó de Can Brians des de la presó de Picassent el dia 26 d’abril, en un trasllat efectuat pels Mossos d’Esquadra.

Des de l’arribada d’ambdós a la presó depenent de la Generalitat del Principat, les seves condicions de vida han patit un fort desgavell i han viscut contínues situacions conflictives amb coaccions i amenaces per part dels carcellers.

En el mes que porten al centre penitenciari, en Diego ha patit una militarització de la rutina diària (amb l’obligació “d’esperar” les “ordres” dels funcionaris per simplement aixecar-se de taula a dinar), escorcolls integrals que han inclòs l’obligació de despullar-se i amenaces i coaccions de fins a deu funcionaris contra el pres polític nu, restricció de pertinences inusuals i arbitràries, i la negativa fins i tot a poder accedir a una simple dutxa. Alhora, els locutoris i bisos entre els dos presos polítics, que en pocs mesos seran pares, s’han reduït considerablement a simplement vint minuts setmanals i separats amb un vidre.

La Laura Riera, embarassada de sis mesos, des del seu ingrés a Can Brians es troba a la infermeria de la presó, a pesar de no ser aquest l’espai més adient pel perill d’infeccions que representa, i per ser aquest espai alhora el psiquiàtric del centre. Alhora, la presa política veïna de Terrassa encara no ha rebut la roba que tenia a Picassent, fet pel qual porta un mes amb el que portava posat al trasllat.

Aquestes restriccions en les condicions de vida dels dos presos polítics, i les coaccions i humiliacions dels funcionaris des de l’arribada a la presó, vulneren els drets més elementals i representen una infracció de la pròpia legalitat espanyola. En conseqüència, volem fer públic la preocupació de Rescat per les actuacions arbitràries, prepotents, il·legals i autoritàries dels carcellers del Govern tripartit, tenint en compte a més l’antecedent del pas del també pres polític Zigor Larredonda per la mateixa presó, que va incloure amenaces i coaccions constants per part dels carcellers.

Des de Rescat denunciem que aquesta situació és dràsticament pitjor que la que han viscut els dos joves en qualsevol presó de l’Estat en els darrers sis anys, i és única i exclusivament responsabilitat de la política penitenciaria del govern de la Generalitat del Principat, que en gestiona les competències en exclusiva. Denunciem per tant que el govern “d’esquerres i catalanista” de Montilla, Saura i Carod gestiona les presons amb pitjors condicions de vida i amb més vulneracions de drets de l’Estat, situació que afecta no només als presos polítics, sinó al conjunt de persones preses.

Per l’exposat, fem responsable a la conselleria de Justícia del Govern del PSC, IC-EuiA i ERC, de la situació que actualment viuen la Laura i en Diego, i fem una crida pública a lluitar per evitar que els dos joves puguin patir més agressions, vexacions i humiliacions per part dels funcionaris del tripartit.

Rescat, col·lectiu de suport als presos polítics catalans.
Maig 2007. Barcelona, Països Catalans

Advertisements

%d bloggers like this: