Estimats companys i companyes,

De nou el carrer Ferran és el punt de trobada un onze de setembre, punt de trobada dels que no ajupen el cap i recorden i rendeixen homenatge, als que no els van ajupir mai i això els va costar la vida.

En Gustau, com d’altres, ens ha ajudat a aprendre d’on venim i cap a on volem anar, ens ha fet també sentir-nos orgullosos de pretànyer a una classe i a un poble, de ser treballadors i catalans, de ser independentistes i socialistes.

Per tant, em sumo al vostre homenatge i el visc amb emoció recordant com era de minoritari aquest acte quan jo era al carrer i com l’heu fet revifar vosaltres, el visc també pensant que l’any vinent tampoc hi serem totes, però que jo sí que seré entre vosaltres, gaudint de la vostra força i la vostra il.lusió, que també és la meva.

A en Gustau no l’oblidarem mai, sempre el mantindrem viu.

Visca la lluita i visca els lluitadors!

Visca la terra!

Diego Sànchez, des de la presó de Can Brians

Un altre any.

I una altre Diada.

I un altre comunicat.

Rescat som un dels pocs col·lectius que lluita per la seva desaparició, però encara no ho hem aconseguit, tot i que treballem, i de ferm, en aconseguir-ho. Treballem per aconseguir que al nostre país no hi hagi ni presos ni preses polítiques. Treballem per aconseguir superar les causes que van originar la seva existència, que és tant com dir que treballem per a que el nostre país pugui decidir lliurament el seu futur.

Per a nosaltres és imprescindible treballar des de la perspectiva d’una solució del conflicte però sabent que la seva no resolució o l’estancament i l’agreujament de la situació i l’enduriment de les condicions dins les presons, farà que la nostra feina sigui necessària a l’hora de denunciar les condicions de dispersió, aïllament, les restriccions i arbitrarietats de funcionaris, carcellers, jutges i ministres de la guerra.

Al gener del 2010 sortiran al carrer els nostres companys Zigor Larredonda i Diego Sànchez i ho faran després de complir íntegra la condemna imposada per l’Audiència Nacional -tribunal polític hereu del Tribunal de l’Ordre Públic franquista-, sí, és cert, però ho faran amb la coherència de no haver-se rendit mai i amb la mirada digna de qui no ha cedit als xantatges de l’enemic. En cap moment, l’estat espanyol, amb tota la seva força i tota la seva impunitat, ha pogut sotmetre en Zigor i en Diego malgrat les pressions per accedir a tercers graus penitenciaris o la dispersió a presons tant allunyades com Albacete o Almeria. I no ho ha pogut fer, per dos motius ben simples, la fermesa de les militants preses, i el suport que des del carrer han rebut i reben en forma de mobilitzacions, encartellades, pintades, fotografies, ajudes econòmiques, visites a la presó, cartes d’afecte, i tantes d’altres expressions de solidaritat. Si seguim així mai no podran doblegar a la Laura, ni sotmetre a la Lola, ni  fer-li xantatge a la Marina.

Perquè sols el poble salva al poble seguirem treballant en el següent Rescat fins portar-les lliures a una Terra Lliure

Rescat, col.lectiu de suport a les preses polítiques catalanes

Països Catalans, 11 de setembre del 2009

Estimats i estimades companyes de lluita,

Un altre cop em permeto dirigir-me a totes vosaltres per a acompanyar-vos durant aquest 11 de setembre, durant la nostra diada nacional. Va passant el temps, ja són unes quantes diades a les que no he pogut acudir, però en totes elles sé que he estat present. No només per la meva voluntat de viure-les també des d’Albacete, sinó encara més per la vostra voluntat de recordar a les persones que estem preses i que lluitem i somiem per la llibertat del nostre poble. Per la llibertat del nostre poble i dels altres pobles que, al igual que els Països Catalans, no poden decidir el seu propi futur. Així que em permeto d’escriure-us unes paraules de cara a agrair el vostre permanent suport. I alhora, demostrar que per molt fort que sembli l’enemic, per molt que s’escarrassin en fer-nos desaparèixer, per molta repressió que utilitzin, i per moltes presons que construeixin, no poden fer-nos desistir dels nostres plantejaments, de la nostra ferma voluntat de lluitar. De fet, com ja sabeu, no són capaços ni de treure dels carrers d’Euskal Herria les fotos dels seus lluitadors, dels seus gudaris. Ara, estem en la preparació del circ dels polítics de cara a la sentència del Tribunal Constitucional respecte a l’Estatut. Escotant-los cada dia dir que si cal una manifestació abans de la sentència, de si cal una després, de si cal esperar a veure què hi diu la sentència, que s’haurà d’acatar…Quins pocavergonyes!!! Sembla que no va haver prou d’anar de genolls a Madrid per a que deixin fer un nou Estatut. Ara toca acatar que uns jutges que juguen a ser déus, i que com sempre defensen allò d’Una Grande y Libre, ens diguin qué som i on volem anar. Doncs no, que es mengin amb patates el seu Estatut, que mai ha estat el nostre, i els polítics del Parlament vagin a per les engrunes. Que nosaltres no volem cap estatut que ens lligui a Espanya, que el que volem és disposar de la capacitat per a poder ser independents i socialistes. No crec que sigui tant difícil d’entendre.

És clar que és lluny l’horitzó de la llibertat, però només existeix una manera d’avançar que és fent camí. Són molts els pals a les rodes que ens van ficant, estenent l’espanyolisme a casa nostre. Que si la selecció espanyola és la de tots, que la pantalla gegant a Terrassa és per fer un homenatge a Xavi…doncs no! Demostrem que els seus esforços no els hi donaran fruits, que estem disposats a no deixar-nos vèncer. Recordem als que van lluitar abans que nosaltres, continuem el seu camí, organitzem-nos, lluitem, i arribarem al nostre destí.

Per acabar, us envio una forta abraçada a totes vosaltres, i en especial a la Laura, el Diego, la Lola, i la Marina, sempre juntes sempre rebels.

Visca Catalunya Independent i Socialista!

Visca l’Internacionalisme Revolucionari!

Zigor Larredonda Muñoz – Pres polític català

Com cada any els i les preses polítiques catalanes han estat recordats en les festes majors del barri de Sants, tant amb presència de fotografies del Diego, el Zigor, la Laura, la Lola i la Marina entre d’altres presos polítics anarquistes i d’arreu del Món, com recordant que el tercer grau també és presó. En l’últim concert de festa Major, i com ja és habitual és va fer el brindis pels presos, recordant que un any més ells no poden venir a les fetes però que com cada any hi són presents.

També a la Festa Major de la Vila de Gràcia, Rescat i l’Assemblea de Joves de Gràcia van organitzar una marxa de torxes de suport als i les preses polítiques.

Si tens més imatges d’actes, brindis o fotografies dels i les preses a les Festes Majors, envia-les a llibertatpreses (arroba) gmail.com

El proper 16 d’agost coincidint amb les festes majors de la vila de Gràcia, Rescat i l’Assemblea de Joves de Gràcia organitzem una marxa de Torxes per denunciar que l’estat espanyol i francés encara mantenen segrestades a les nostres companyes per motius polítics. 1 any mes volem recordar que a les nostres festes majors no hi som totes i que les trobem a faltar.

Zigor, Diego, Marina, Lola i Franki  i totes les preses polítiques les volem a Casa!

Llibertat presos i preses polítiques catalanes!

Lloc: Casal Popular de Gràcia (Torrent de l’Olla-Ros de Olano)
Organitzen: Rescat i l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG-CAJEI)

Pengem informació i convocatòries que ens arriben des de l’assemblea de suport a la Núria.

Aquests inicis de febrer, va fet dos anys que la Núria Pórtulas va ser detinguda a Girona sota la llei antiterrorista i empresonada durant 4 mesos, d’on en va sortir en llibertat sota fiança. Actualment s’ha de presentar un cop per setmana i no pot traspassar les fronteres estatals.
L’acusació del fiscal, és de col·laboració amb banda armada i demana 5 anys de presó, 6500 euros de multa i 15 anys d’inhabilitació absoluta, la data del judici es presenta pel dilluns 13 de juliol de 2009.

Som conscients que la detenció i empresonament de la Núria no va ser una equivocació. La repressió de les persones i moviments combatius (i especialment de les persones que són solidàries amb els presos i preses) no és un error sinó una estratègia del poder per tal de criminalitzar-nos. Des de fa anys, els moviments socials som objecte de detencions arbitràries, identificacions, multes i empresonaments.

Cal la solidaritat als atacs cap als engranatges d’un sistema que en nom del benefici econòmic i del poder explota, humilia, tanca, tortura. Per aquest fet no ens podem oblidar de l’Amadeu, en Franki, l’Omar i tants d’altres represaliats. No podem continuar dient que això són equivocacions. Sabem que és la resposta d’un sistema que utilitza la repressió de forma continuada contra aquelles persones que s’hi enfronten.

Cal actuar per l’abolició de la llei antiterrorista i l’Audiència Nacional; per la desaparició del FIES, l’aïllament i la incomunicació dins les presons; per desemmascarar aquesta pau que es basa fonamentalment amb l’autoritarisme, l’explotació i el domini; perquè en definitiva, encara ens queden moltes (massa) raons per continuar lluitant.

Per això des d’aquesta assemblea seguirem treballant per l’absolució del cas i la llibertat real i sense restriccions de la Núria, la fi de la criminalització de les persones i moviments combatius i concretament de la solidaritat amb les persones preses, i la fi de la impunitat de la que gaudeixen els poders polítics, policials i judicials.

Dissabte 11 de juliol
19:00h Manifestació davant la seu d’ICV de Girona
21:00h Sopar solidari a la plaça Ovidi Montllor (“Plaça de la Constitució”) de Girona

Diumenge 12 de juliol, Busos cap a Madrid
Els interessats a venir amb els busos, apunteu-vos a el13totsamadrid@gmail.com o a el13dejulioltotsamadrid@gmail.com (indicant qui sou i des d’on sortireu). Posteriorment, a qui us hagueu apuntat s’us enviaran tots els detalls a saber (horari, parades, preu…) perquè pugueu confirmar el vostre suport presencial.

Dilluns 13 de juliol, Judici!!!, a l’Audiència Nacional espanyola, a Madrid

Un cop passat el concert, des de Rescat volem agrair a totes les persones que, d’una manera o altra, ens han donat un cop de mà (o més d’un) i que han fet possible que el concert es realitzés amb èxit.

Volem donar les gràcies als grups que van tocar, a totes les persones que van venir a fer algun torn, a la gent del CSO LaForsa de Cornellà… i també a totes les persones que vau comprar l’entrada i vau venir al concert.

Com sabeu, les lluites antirepressives tenen unes despeses econòmiques importants. En el cas de Rescat (i altres col.lectius de suport a preses) aquestes es veuen incrementades amb el pagament de peculis, metges, estudis, a part d’advocats, cartells, revistes…

Els beneficis obtinguts en la realització d’aquest concert ens serviran per a pagar totes aquestes despeses durant uns quants mesos, fent que ens podem dedicar tots els nostres esforços a la lluita per la llibertat dels i les preses.

Rescat, col.lectiu de suport als presos i les preses polítiques catalanes.
Països Catalans, 25 de maig del 2009

Barcelona-Albacete-Barcelona, 1070 km, 100 euros de carburant, 67 euros en peatges, 15 hores de viatge d’anada i tornada, per passar quaranta minuts amb en Zigor. D’aquest trajecte, hi ha una part que només poden assumir unes poques persones, les que estan disposades a fer més de 1000 km, per veure un company pres. L’altre part, els 167 euros, és cosa de totes, i això cada setmana de cada mes, de cada any que porta pres.

I el mateix per la Marina a 1019 km, i la Lola a 1025 km ( i desprès tornar altre cop).

Les companyes preses, tenen dret a estudiar, i cada any tenen despeses per a poder accedir a carreres i materials imprescindibles, que cada any costen milers d’euros.

La solidaritat amb el col·lectiu de presos polítics catalans, comporta anualment despeses en material propagandístic i suport personal als presos (edició de la revista gratuïta 2 o 3 cops l’any amb una tirada de 5000 exemplars, cartells per convocar anualment a les marxes de torxes, a la manifestació pro amnistia de l’11 de setembre, a les marxes a les presons, i per campanyes de sensibilització contra la tortura, dispersió, l’aïllament, per denunciar els abusos dels carcellers i del sistema, així com garantir que a cap pres li falta cap medicina, o necessitat vital per cobrir).

Avui et demanem que contribueixis amb aquestes despeses, pagant 8 euros per un concert per mantenir la solidaritat amb els presos, i que recordis que cada got de Rescat  que utilitzis en cada concert o festa, és també la teva aportació personal a la solidaritat i al suport econòmic de la lluita.

Tan si vens com si no al concert, tan si fas com si no fas visites als presos, tan si pots venir com si no a les convocatòries de RESCAT, si recolzes la lluita dels presos i les preses polítiques catalanes, ET DEMANEM QUE COMPRIS EL BO D’AJUT DE 8 EUROS.

PERQUÈ ELS I LES VOLEM LLIURES EN UNA TERRA LLIURE.

[més informació del concert, aquí]

El proper 9 de maig, Rescat organitza un concert al CSO La Forsa de Cornellà, a partir de les 22h, amb Igitai-a, Opció K-95 i Kop.

El CSO La Forsa està a l’Av de la Fama 41, s’hi arriba amb els FFCC (Riera o Almeda), autobusos 153, 57, 67 i 69 i amb la L5 del Metro (Gavarra o Cornellà) i aquí podeu veure un mapa amb la localització.

En aquest enllaç podeu veure o descarregar el cartell en un tamany més gran